Anavem equipats amb prismàtics i havíem d'estar ben callats per no espantar-los i per poder escoltar-los. N'hem vist un munt. I molts ja els coneixerem per sempre.
També en David ens ha ensenyat la canço dels ocells. Aquí hi ha un tall de la lletra.
DE PLOMES, XIULETS I COLORAINES
La mallerenga carbonera - corbata negre dalt i a baix
El pit-roig és marró a l’esquena - Tots dos petits com un pardal
Cardines o be caderneres - roig en el front, groc pels costats
Sabeu qui és roig a la pitrera? - blau el capell: és el pinsà!
Son els ocells que van - pintant el cel volant
i sense ells, el camp, els boscos, les muntanyes
també els rius i les ciutats... seran més tristos i apagats
Corbs i cornelles són ben negres- El primer és gran, l’altre mitjà
Falciots que dormen mentre volen - Les orenetes niu de fang
En cargolet piula ben d’hora - També n’hi diuen “ull de bou”
Picots que busquen dins l’escorça - Insectes per donar als seus polls
Son els ocells que van - pintant el cel volant
Si no els cuidem, veuràs - els boscos, les muntanyes
també els rius i les ciutats... Plens de mosquits i tots picant!
...
Cançó dels ocells
Agrupació Naturalista i Ecologista de LA GARROTXA 2010 ©
També pengem un video i un àlbum de fotos de la sortida.
